M’agradaria compartir amb vosaltres la instància presentada a l’Ajuntament de Berga per part del grup ICV perquè aquest ens s’inclogui en les signatures recollides que es presentaran al Congrès, tot demanant que es modifiqui la llei hipotecaria actual.
Què passa actualment?
Quan s’executa un embargament hipotecari, el banc es queda amb la vivenda però, a més a més, la família continua tenint el deute.
El que s’està demanat és que aquest deute s’el.limini totalment amb l’execució de l’embargament de la vivenda.
Us mantindré informats sobre com evluciona aquesta proposta.
Moció d’Iniciativa Catalunya Verds de Berga instant al Govern de l’Estat a modificar la llei hipotecaria amb el fi de regular la dació en el pagament i adoptar les mesures necessàries per evitar els desnonaments per motius econòmics
Vist que amb l’esclat de la crisi i l’augment de l’atur, centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet cobrir seves necessitats més bàsiques.
Vist que, segon les dades del Consell General del Poder Judicial, només entre
2007 i 2010 en l’Estat espanyol s’haurien produït prop de 300.000 execucions hipotecàries, i que les previsions diuen que entre 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra de 500.000.
Vist que, quan això succeeix, les famílies no només s’enfronten a la pèrdua del
seu habitatge sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat
bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària
que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta queda deserta (cosa
que en l’actual context de crisi succeeix en més del 90% dels casos), amb
la llei vigent l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de
taxació i segueix reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i
els costos judicials, a les persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avaladors. És a dir, a més a més de perdre l’habitatge, milers de famílies s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i a l’economia submergida.
Vist que aquesta legislació que permet que les entitats financeres s’adjudiquin els habitatges pel 50% del valor de taxació no només és anòmala i no tenen comparativa amb les legislacions d’altres països del nostre entorn, sinó que a més més era desconeguda per a les famílies quan firmaren els contractes hipotecaris. Fet que se suma a la publicitat enganyosa amb què es comercialitzaren la majoria d’aquestes hipoteques, a la sobrevaloració en
les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes que
ara es descobreix que en molts casos amagaven tot tipus de clàusules
abusives, como és el cas de les clàusules sòl.
Vist que considerem inadmissible i totalment injust que en un Estat social i democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en bona mesura responsables de l’actual crisi, rebin ajudes milionàries que surten dels impostos, sense haver d’assumir cap responsabilitat, al mateix temps que segueixen generant milers de milions de beneficis anuals.
Considerant que tot l’aquí exposat vulnera l’actual marc jurídic, donat que el dret a l’habitatge és un mandat constitucional, especialment recollit en l’article 47 de la Constitució espanyola, que diu: “Tots los espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret…”
però també en l’article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de seva funció social (i que a dia d’avui s’incompleix sistemàticament en els habitatges buits acumulats per bancs i caixes), o en l’article 24 que garanteix la tutela judicial (vulnerat en els processos de execucions hipotecàries on es produeix clara indefensió) així com els compromisos jurídics en matèria de dret a l’habitatge assumits per l’Estat espanyol al ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre d’altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials y Culturals (article 11), especialment a partir de seva Observació General número 4 –que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat i l’Observació General Nº 7 – que defineix els desallotjaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a l’habitatge.
Considerant que tot l’aquí exposat depèn bàsicament d’una
normativa de competència estatal, però amb efectes dramàtics es concreten
en l’àmbit municipal, ja que és als ajuntaments és a on se dirigeixen
majoritàriament les persones i famílies afectades en busca d’ajut. Així, les
ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc,
perquè es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans; en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d’ajut de les persones i famílies empobrides.
Considerant que la pèrdua de l’habitatge priva a l’individu o la família de tota
residència, i que, a la vegada, l’absència de residència els exclou de tota via
administrativa, conllevant per això la pèrdua de drets, impedeixen a les
persones afectades realitzar-se tan professional com familiarment.
Considerant que, com a conseqüència de l’anterior, els desnonaments -encara
més quan suposen el manteniment d’un deute en forma de condemna
financera comporten alts nivells d’ inseguretat que desencadenen l’alteració de l’ordre públic i la pau social, i considerant que els ajuntaments tenen l’encàrrec de mantenir la seguretat i l’ordre en el conjunt del territori municipal.
El Ple Municipal de Berga adopta els següents acords:
Primer.- Demanar al Govern central que, tal com proposa la
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i d’altres organitzacions socials,
aprova una modificació de la regulació hipotecària que inclogui la figura de
la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute
(principal, més interessos i costes judicials) resti liquidat, tal com succeeix en altres països de la UE o en EEUU.
Segon.- Instar el Govern a aprovar una moratòria o implementar les
mesures necessàries per paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s’aprovin amb caràcter d’urgència mesures destinades als milers d’habitatges buits que estan acumulant les entitats financeres com a conseqüència d’aquests embargaments perqu`è siguin posats immediatament a disposició de les famílies desahuciades i sense recursos en regim de lloguer social, no superant mai el 30% de la renda familiar disponible.
Tercer.- Meés enllà de les mesures de competència estatal, estudiar les
mesures a emprendre municipalment per paralitzar els desnonaments, creant una comissió especial mixta en que participen representants del ple
municipal i de les associacions d’afectats, veïnals i altres organitzacions
socials coneixedores de la problemàtica. L’objectiu principal de dita
comissió serà buscar alternatives que evitein els desnonaments per motius
econòmics. En els casos que no sigui possible, garantir el reallotjament digne de les famílies afectades.
Quart.- Donar trasllat d’aquests acords al Consell de Ministres
I, especialment, al Ministeri de d’Economia i al Ministeri de Justícia, així com als grups parlamentaris del Congres i el Senat, al Parlament de Catalunya, a
la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i a les associacions veïnals del
municipi.
